Su reacción
Benvolgut j'a!
Saber not/icies teves sempre m'és una satisfacci/o per a mi. Pel que sé, només he rebut una postal teva, no tinc constància de la segona, suposo que està per arribar o que ha arribat durant aquesta setmana perquè des de diumenge passat que no parlo amb ning/u de casa. Els trucaré demà.
Com pots deduir encara estic fora. Fins el dia 30 no arribaré i, la veritat, és que ja en tinc ganes. Des del dia 10 que vaig marxar i trobo a faltar la gent. Avui he tingut un dia massa nostàlgic, potser perquè està n/uvol, no ho sé. Però bé, ja tinc ganes d'emprendre els projectes que tinc a casa.
Han canviat algunes cosetes que, pel que em dius, veig que desconeixes. La feina, els estudis, la vida, els projectes... Tot i aix/i continuo sent el mateix: un esquizofrènic capficat sempre amb les seves paranoies i que no hi ha qui l'entengui, ni ell mateix s'entén.
Sigui o no cert lo dels tr/ansitos planet/arios (veo q no estaba tan desencaminado contándolo en el antepenúltimo post), el que potser s/i que és cert és que la vida ens porta canvis i ens hi hem
d'anar adaptant. Molt sovint s/on canvis que necessitem encara que en aquell moment no en siguem conscients. (...)
M'agrada, m'alegra i em satisfà la teva proposta, tot i no coincidir en absolut amb una frase teva: "els amors passen i s'obliden, però als vertaders amics se'ls estima tota la vida". /Es ben cert que els verdaders amics se'ls estima tota la vida però no estic gens d'acord amb tu en què els amors passen i s'obliden. Un verdader amor ni passa ni s'oblida. Un verdader amor no es pot oblidar, és impossible, com a m/inim per a mi. L'enamorament pot passar però l'amor viscut plenament és recordat sovint al llarg de la vida.
Encara ara et recordo, ens recordo i em venen ganes de plorar. Abans d'ahir vaig escriure això mateix per mail a la meva fillola, quan volia exemplificar-li una situaci/o semblant que està vivint ella. No me n'amago de dir-ho: encara t'estimo i com vaig dir-te en el seu moment m'has ensenyat a estimar, t'he estimat molt i no sé si podré tornar a estimar a alg/u com et vaig estimar a tu. La vida però ens porta canvis als que hem d'anar-nos adequant. Temps al temps. Serà el que hagi de ser.
Pel que fa a la nostra amistat, és ben coherent i comprensible el fet de donar-nos les distàncies per trobar-nos i continuar el nostre cam/i. No em desagrada la idea de començar una nova amistat entre tu i jo, em satisfà i m'alegra. Ja avanço però, que ens serà molt dif/icil als dos perquè vulguem o no partim d'un passat que durant un temps va ser com/u. Crec que és molt complicat i sensible sobretot parlar del nostre àmbit afectiu perquè vulguem o no hi haurà un cert recel. D'aqu/i el fet d'haver evitat parlar d'aquest àmbit amb tu des de fa temps. Tot i aix/i dir-te que no estic amb ning/u ni tinc intencio d'estar amb ning/u.
Com que els canvis de la vida ens porten canvis personals, siguin o no causats per forces divines com deies, crec que els canvis ens portaran més probabilitats de començar aquesta nova amistat de la que parlem (ja et concretaré de quins canvis parlo).
L'amistat però no és una feina freda sin/o una joia en el compartir diferents situacions entre dues o més persones i per tant no crec convenient fixar les trobades com a coses rutinàries. Potser s/i que ens trobarem cada mes però no en s/oc gens partidari de programar-ho -ja em coneixes-. Crec que una amistat s'ha de basar en sinceritat en el voler quedar i tenir-ne ganes i no en una rutina establerta que no ho facilita.
Et convido a parlar-ne'n en un cafè i no a través de mitjans virtuals que, com també saps, no els suporto. Pel que fa al missatge de mòbil que dius haver-me deixat, no puc trucar a la b/ustia de veu des d'aqu/i, ja escoltaré tots els missatges el dia 30. Puc trucar-te aleshores.
Com sempre però, estaré molt enfeinat. Ja m'estic estressant només pensant en tota la feina que haig de fer... El dia 1 (...), el dia 8 o 9 (...) i el dia 14 haig de (...) a banda de (...), que continuo portant jo.
Res més. Espero i desitjo amb tot sinceritat i afectivitat poder continuar trobant-nos i seguint els lligams que ens uneixen.
Amb afectivitat sincera,
X.
PD: Els teclats aqu/i s/on diferents i els accents nom/és els tenen
unes lletres fixes, el que suposa que no puguis manejar-los com necessites tal i com s/on els nostres.
Saber not/icies teves sempre m'és una satisfacci/o per a mi. Pel que sé, només he rebut una postal teva, no tinc constància de la segona, suposo que està per arribar o que ha arribat durant aquesta setmana perquè des de diumenge passat que no parlo amb ning/u de casa. Els trucaré demà.
Com pots deduir encara estic fora. Fins el dia 30 no arribaré i, la veritat, és que ja en tinc ganes. Des del dia 10 que vaig marxar i trobo a faltar la gent. Avui he tingut un dia massa nostàlgic, potser perquè està n/uvol, no ho sé. Però bé, ja tinc ganes d'emprendre els projectes que tinc a casa.
Han canviat algunes cosetes que, pel que em dius, veig que desconeixes. La feina, els estudis, la vida, els projectes... Tot i aix/i continuo sent el mateix: un esquizofrènic capficat sempre amb les seves paranoies i que no hi ha qui l'entengui, ni ell mateix s'entén.
Sigui o no cert lo dels tr/ansitos planet/arios (veo q no estaba tan desencaminado contándolo en el antepenúltimo post), el que potser s/i que és cert és que la vida ens porta canvis i ens hi hem
d'anar adaptant. Molt sovint s/on canvis que necessitem encara que en aquell moment no en siguem conscients. (...)
M'agrada, m'alegra i em satisfà la teva proposta, tot i no coincidir en absolut amb una frase teva: "els amors passen i s'obliden, però als vertaders amics se'ls estima tota la vida". /Es ben cert que els verdaders amics se'ls estima tota la vida però no estic gens d'acord amb tu en què els amors passen i s'obliden. Un verdader amor ni passa ni s'oblida. Un verdader amor no es pot oblidar, és impossible, com a m/inim per a mi. L'enamorament pot passar però l'amor viscut plenament és recordat sovint al llarg de la vida.
Encara ara et recordo, ens recordo i em venen ganes de plorar. Abans d'ahir vaig escriure això mateix per mail a la meva fillola, quan volia exemplificar-li una situaci/o semblant que està vivint ella. No me n'amago de dir-ho: encara t'estimo i com vaig dir-te en el seu moment m'has ensenyat a estimar, t'he estimat molt i no sé si podré tornar a estimar a alg/u com et vaig estimar a tu. La vida però ens porta canvis als que hem d'anar-nos adequant. Temps al temps. Serà el que hagi de ser.
Pel que fa a la nostra amistat, és ben coherent i comprensible el fet de donar-nos les distàncies per trobar-nos i continuar el nostre cam/i. No em desagrada la idea de començar una nova amistat entre tu i jo, em satisfà i m'alegra. Ja avanço però, que ens serà molt dif/icil als dos perquè vulguem o no partim d'un passat que durant un temps va ser com/u. Crec que és molt complicat i sensible sobretot parlar del nostre àmbit afectiu perquè vulguem o no hi haurà un cert recel. D'aqu/i el fet d'haver evitat parlar d'aquest àmbit amb tu des de fa temps. Tot i aix/i dir-te que no estic amb ning/u ni tinc intencio d'estar amb ning/u.
Com que els canvis de la vida ens porten canvis personals, siguin o no causats per forces divines com deies, crec que els canvis ens portaran més probabilitats de començar aquesta nova amistat de la que parlem (ja et concretaré de quins canvis parlo).
L'amistat però no és una feina freda sin/o una joia en el compartir diferents situacions entre dues o més persones i per tant no crec convenient fixar les trobades com a coses rutinàries. Potser s/i que ens trobarem cada mes però no en s/oc gens partidari de programar-ho -ja em coneixes-. Crec que una amistat s'ha de basar en sinceritat en el voler quedar i tenir-ne ganes i no en una rutina establerta que no ho facilita.
Et convido a parlar-ne'n en un cafè i no a través de mitjans virtuals que, com també saps, no els suporto. Pel que fa al missatge de mòbil que dius haver-me deixat, no puc trucar a la b/ustia de veu des d'aqu/i, ja escoltaré tots els missatges el dia 30. Puc trucar-te aleshores.
Com sempre però, estaré molt enfeinat. Ja m'estic estressant només pensant en tota la feina que haig de fer... El dia 1 (...), el dia 8 o 9 (...) i el dia 14 haig de (...) a banda de (...), que continuo portant jo.
Res més. Espero i desitjo amb tot sinceritat i afectivitat poder continuar trobant-nos i seguint els lligams que ens uneixen.
Amb afectivitat sincera,
X.
PD: Els teclats aqu/i s/on diferents i els accents nom/és els tenen
unes lletres fixes, el que suposa que no puguis manejar-los com necessites tal i com s/on els nostres.
Comentario:
bull tenir tots els ossos de la cara en una imatge amb els noms.
Comentario:
kiero tener todos los huesos de la cara en una imajen
Comentario:
supermann, con tus superpoderes deberías poder entender sin problemas un texto en catalán, cantonés e incluso urdú.
vaya superhéroe de todo a cien.
vaya superhéroe de todo a cien.
Comentario:
hola. he llegado aqui de rebote, y me empezado a leer tus ultimos posts con mucho interes. veo que estas pasando por una fase dificil, y en eso coincidimos. creo que tengo los mismos problemas y las mismas dudas: ¿pasar a ser amigos? ¿distanciarnos y dejar que pase el tiempo? que coño hacer. pues bien, no tengo la respuesta. lo unico que sé es que hay que ser fuerte y seguir adelante. de momento solo he llegado a esta conclusion. desde este comentario un abrazo de animo. a10
Comentario:
Buenas J'a.
Tu ex novio ha pensado, es inteligente, y se le nota. Queria decirte que tengas cuidado, no siempre estas relaciones salen bien, y por lo tanto podría hacerte daño. Pero también es cierto que estas relaciones no siempre salen mal, yq ue por lo tanto, puedes salir ganando ;-)
Un saludo!
Tu ex novio ha pensado, es inteligente, y se le nota. Queria decirte que tengas cuidado, no siempre estas relaciones salen bien, y por lo tanto podría hacerte daño. Pero también es cierto que estas relaciones no siempre salen mal, yq ue por lo tanto, puedes salir ganando ;-)
Un saludo!
Comentario:
Sinceramente, creo q ninguno de los dos está preparado para iniciar una amistad en estos momentos. Por tu carta parece q aun sigues sintiendo algo por él y por la suya parece q no tiene muy claro lo q pasa por su cabeza, habla muchas veces de una serie de cambios, dice q te sigue queriendo...no sé, creo q lo mejor sería q os distanciarais. A lo mejor al acabarse esa relación, ya no teneis más q aportaros el uno al otro. Suena triste, pero no todas las amistades duran para siempre, unas duran y otras acaban. A lo mejor dentro de unos años estais preparados para volver a ser amigos, pero creo q de momento, os hariais daño el uno al otro. UN beso y suerte en lo q decidas :)
Comentario:
pos yo no entiendo na, un resumen al castellano por favor
Comentario:
Así en principio parece un mail coherente, pero lo encuentro frío y muy calculado, no sé, no conozco a tu ex y a lo mejor me equivoco... De todas maneras lo he estado pensando y cuando no se tiene superada una relación lo de ser amigos puede ser peor, pero si tú lo ves posible y que tu ex te puede seguir aportando cosas, adelante y suerte.
Comentario:
Com ja et vaig dir ahir la meva contestació ira en el mateix idioma que el teu post. perdona les incorreccions que pugui tenir.
El teu nuvi té la cara dura més gran que he vist mai (després de la del meu exnuvi) em donen ganes de trencar-li tots els ossos. Si contínues per aquest camí tornarà a fer-te mal, és una persona dolenta i que solament sap pensar en ell i en el que li interessa, queda amb ell a prendre cafè i de passada torna a cardar ja vores que bé et van a anar les coses... EL QUE HAS DE FER ÉS MANAR-LI EL MAS LLUNY POSSIBLE PER A SEMPRE.
El teu nuvi té la cara dura més gran que he vist mai (després de la del meu exnuvi) em donen ganes de trencar-li tots els ossos. Si contínues per aquest camí tornarà a fer-te mal, és una persona dolenta i que solament sap pensar en ell i en el que li interessa, queda amb ell a prendre cafè i de passada torna a cardar ja vores que bé et van a anar les coses... EL QUE HAS DE FER ÉS MANAR-LI EL MAS LLUNY POSSIBLE PER A SEMPRE.
Comentario:
Bé... no sé que dir... que te raó potser?
I xq escric en català? xD veus? capgires els idiomes i em descoloques
I xq escric en català? xD veus? capgires els idiomes i em descoloques